Tant si estàs disposat a posar a lloguer un habitatge com si estàs buscant pis de lloguer per viure, indubtablement hauràs de passar per la formalització d’un contracte. Es tracta d’un document administratiu subscrit entre la propietat i la part arrendatària i que regula el preu i els seus augments, la durada, la fiança i altres aspectes molt importants a tenir en compte. En aquest article ens centrarem en aquells detalls que cal tenir en compte a l’hora d’elaborar i signar un contracte. Hi ha diferents normes que regulen els contractes de lloguer a Espanya. L’última modificació es va aprovar per Reial Decret el mes de març del 2019 i va entrar en vigor el mes d’abril.
Com tot contracte, el de lloguer també inclou en primer lloc les dades de l’arrendador (part propietària de l’immoble) i l’arrendatari (persona que el llogarà). S’hi afegiran les dades exactes de la vivenda i la identificació de la finca. La durada del lloguer queda establerta per les dues parts, però l’inquilí té dret a prorrogar el contracte fins a 5 anys (fins a 7 si el propietari és una empresa o entitat). No hi ha cap criteri a l’hora de determinar el preu -o renda- del lloguer, depèn del que acordin les dues parts. Però sí que està previst que cada any el preu pugi d’acord amb l’IPC (Índex de Preus al Consum). Una de les novetats del Reial Decret és que es preveu el lliurament d’un mes de fiança i un màxim de dues mensualitats més com a garantia addicional.
El contracte de lloguer també inclourà totes les clàusules que les dues parts hagin pactat. És el cas de l’extinció del contracte: per evitar la renovació automàtica, el propietari ha d’avisar com a mínim quatre mesos abans, i de dos mesos en el cas de l’inquilí. Una de les novetats que incorpora el Reial Decret a què ens hem referit és que en cas de la venda de l’immoble, l’inquilí té dret a viure-hi fins al final de contracte (abans es podia extingir el contracte en el moment de la venda). També caldrà que figuri en el document específicament la possibilitat d’extingir el contracte si el propietari necessita l’habitatge per a ell mateix o un familiar de primer grau.
Un altre detall que ha de quedar recollir en el contracte de lloguer és el repartiment de les despeses que genera el pis. Normalment el propietari paga impostos com l’IBI, la comunitat de propietaris, l’assegurança de la llar i del contingut que és de la seva propietat, l’alta en els subministres i les despeses de conservació de la vivenda i les seves instal·lacions. De la seva banda, la part arrendatària assumirà el càrrec dels subministres, l’Impost de Transmissions Patrimonials, de les petites reparacions del dia a dia, de l’assegurança del contingut de la llar que és seu i de la taxa municipal d’escombraries.
Sigui com sigui, et recomanem que llegeixis amb atenció tot el document ja que una vegada signat, el contracte serà el que determinarà la relació entre les dues parts. I davant de qualsevol dubte, el millor és acudir a un organisme oficial o oficina professional on et puguin assessorar.
