Tot i que el 88% dels espanyols prefereix comprar un habitatge més que llogar-ne un, el lloguer és la principal porta d’entrada al mercat immobiliari, ja sigui per qüestions laborals o perquè moltes vegades no hi ha vivendes de compra adaptades al nostre pressupost. El salari, doncs, és el fre principal a l’hora d’accedir a un pis. I per qui pot assumir un lloguer, també és important que fixi la quantitat màxima que hi vol destinar, per garantir-se uns estalvis en cas d’imprevistos.
Hi ha alguns patrons que es poden seguir a l’hora d’establir l’import màxim que la nostra economia pot destinar a la quota mensual del lloguer. El primer model i el més recomanat és la norma del 35%. El mateix Banc d’Espanya aconsella destinar com a molt el 35% dels ingressos de cada mes al lloguer de casa nostra. En països com els Estats Units es recomana que aquest percentatge no sigui superior al 40%.
D’altra banda, també es pot agafar com a referència el model del 50/30/20, en què el 50% correspon a les despeses imprescindibles (inclou l’habitatge evidentment), el 30% a despeses prescindibles i el 20% a l’estalvi. Tant un model com l’altre són vàlids, tot i que aquest és més flexible, ja que els percentatges es poden ajustar segons les característiques i prioritats de cadascú. Per exemple, hi haurà persones que preferiran pagar una mica més de lloguer per tenir més espai de joc per als petits, o perquè quedaran més a prop de la feina. En aquest model l’important és tenir una quantitat per estalviar cada mes i si és menor del 20%, que la diferència sigui perquè es destina a una despesa imprescindible.
Sembla una qüestió senzilla, però des del moment en què la partida de despeses de l’habitatge és la més important en gairebé totes les economies domèstiques, és obligat saber molt bé quin és l’import màxim que hi hem de destinar. Malgrat ser un dret fonamental, l’accés a l’habitatge, sobretot entre els joves, és molt complicat, per la diferència entre els salaris i els preus de lloguer i de compra. Segons les dades del Consell de la Joventut d’Espanya 2 de cada 10 joves s’han emancipat, però han de destinar tot el seu sou i una mica més a l’habitatge.
